Hidrometeors | Litometeors | Eolometeors | Electrometeors | Fotometeors
 
Hidrometeors
( Són meteors constituïts per partícules d'aigua )
Símbol Denominació Definició
Pluja Precipitació de gotes d'aigua que cauen des d'un núvol amb velocitat apreciable d'una manera contínua i uniforme
Plugim Precipitació bastant uniforme de gotes d'aigua molt fines i molt pròximes unes d'unes altres que cauen des d'un núvol. La seva velocitat de caiguda és molt petita.
Xàfec Precipitació d'aigua líquida, caracteritzada per començar i acabar bruscament, o per variar amb violència i rapidesa d'intensitat.
Neu Precipitació de cristalls de gel, aïllats o aglomerats, que cauen des d'un núvol. Si la temperatura de l'aire no ha baixat molt, llavors els cristalls es solden entre si, formant flocs.
Ruixat de neu Precipitació de cristalls de gel que cau de manera sobtada, però no intensa.
Aiguaneu Precipitació de cristalls de gel a mig fondre. Es produeix en temperatures entre 2 i 4°C
Neu granulada Precipitació de cristalls de gel de forma arrodonida i compacta.
Calabruix tou Precipitació de neu barrejada amb gel.
Calamarsa Precipitació, en forma de patacs, de partícules de gel translúcides de forma esfèrica, cònica o irregular que cauen des d'un núvol ja sigui separadament o aglomerats en blocs irregulars.
Pedra Precipitació, en forma de patacs, de partícules de gel de major grandària que la calamarsa.
Prismes de gel Calamarsó, calamarsa lleugera de grans molt menuts.
Gelada Consisteix en la congelació directa de la humitat del sòl, formant-se una crosta vidriosa i relliscosa que pot arribar a ser de considerable espessor.
Pluja engelada Precipitació en estat líquid amb temperatures inferiors als 0°C arran de terra. Les gotes es congelen només tocar el terra.
Plugim engelant Precipitació de gotetes en estat líquid amb temperatures inferiors als 0°C arran de terra. Les gotetes es congelen només tocar el terra.
Rosada Es denomina rosada a les gotes d'aigua que es formen sobre la superfície d'objectes, particularment sobre la pastura o l'herba durant una nit freda i serena.
Gebre Dipòsit de gel d'aspecte cristal·lí, apareixent molts cops en forma d'escates, de plomes o de ventalls. Quan la temperatura és inferior a 0°C, la rosada es congela produint-se el gebre
Gebrada fràgil Dipòsit de gel d'aspecte cristal·lí, apareixent la majoria de cops en forma d'escates, de plomes o de ventalls. Cristalls de gel no dipositats per la boira.
Gebrada compacta Situació de temperatures inferiors a 0°C però amb aire eixut. No es forma gel sobre els objectes
Boira Suspensió en l'aire de gotetes d'aigua molt petites, habitualment microscòpiques. La boira forma un vel blanquinós que cobreix el paisatge i redueix la visibilitat horitzontal en la superfície a menys d'un quilòmetre.
Boirina Similar a la boira, però amb una visibilitat major, entre 1 i 10 quilòmetres, que forma generalment un vel molt més prim i grisenc que cobreix el paisatge.
Boira gebradora Boira en un ambient igual o inferior a 0°
Broma Similar a la boira i la boirina, però menys intensa. En la boirina no es nota la sensació d'humitat i de fred que hi ha en la boira. Té un color més o menys grisenc.
^
Litometeors
( Són meteors constituïts per partícules sòlides i seques )
Símbol Denominació Definició
Calitja Suspensió en l'atmosfera de partícules seques tan diminutes que donen al cel una aparença opalescent. La calima forma un vel sobre el paisatge, els colors del qual apareixen sense lluentor i amb tonalitats distorsionades.
Pols Suspensió en l'aire de partícules de sorra petita, aixecades des del sòl abans del moment de l'observació per una tempesta de pols o de sorra.
Fum Suspensió en l'atmosfera de petites partícules procedents de diverses combustions.
Torb O conegut també per Rufa. Conjunt de partícules de neu aixecades pel vent fins a poca altura sobre el sòl. La visibilitat no es redueix sensiblement al nivell de la mirada de l'observador.
Borrufa Ventada violenta que redueix considerablement la visibilitat.
Borralló Conjunt de flocs de neu aixecats pel vent fins a poca altura sobre el sòl. La visibilitat no es redueix sensiblement al nivell de la mirada de l'observador.
Sorra Conjunt de partícules de sorra aixecades amb violència del sòl per un vent fort i turbulent fins a grans altures.
Tempesta de pols Conjunt de partícules de pols o de sorra aixecades amb violència del sòl per un vent fort i turbulent fins a grans altures.
Remolí de pols Conjunt de partícules de pols o de sorra acompanyades de vegades de petits residus, aixecats del sòl en forma d'una columna giratòria i d'altura variable, amb eix sensible vertical i de poc diàmetre.
^
Eolometeors
( En aquests meteors intervé el vent d'una forma més decisiva i directa )
Símbol Denominació Definició
Tromba Fenomen que consisteix en un remolí de vent, sovint intens, la presència del qual es manifesta per una columna nuvolosa o per un con nuvolós invertit en forma d'embut.
Torbonada Ruixat de vent. L'aspecte del cel és generalment borrascós, però no es descobreixen núvols ombrívols. S'inicia amb vent feble o moderat, després el vent fluix cessa per a entrar el vent dur.
^
Electrometeors
( Són una manifestació visible o audible de l'electricitat atmosfèrica )
Símbol Denominació Definició
Tempesta Una o diverses descàrregues brusques d'electricitat atmosfèrica, que es manifesta per un centelleig breu i intens (llampec) i per un soroll sec o un retrunyent sord (tro).
Llamp Manifestació lluminosa que acompanya a una descàrrega brusca d'electricitat atmosfèrica. Aquesta descàrrega pot saltar d'un núvol o produir-se dins del mateix.
Tro Soroll sord o retrunyent que acompanya al llampec.
Foc de Sant Telm Descarrega elèctrica lluminosa en l'atmosfera; aquesta descàrrega, més o menys contínua i d'intensitat feble o moderada que emana dels objectes elevats.
^
Fotometeors
( Fenòmens lluminosos engendrats per la reflexió, refracció, difracció o interferència de la llum )
Símbol Denominació Definició
Halo solar Fenomen òptic, en forma d'anell, amb centre en el sol. Es produeix per la reflexió de la llum del sol sobre els cristalls de gel dels núvols.
Halo lunar Fenomen òptic, en forma d'anell, amb centre en la lluna. Es produeix per la reflexió de la llum de la lluna sobre els cristalls de gel dels núvols.
Corona solar Fenomen òptic que consisteix en una franja lluminosa àmplia i de color blanquinós al voltant del sol.
Corona lunar Fenomen òptic que consisteix en una franja lluminosa àmplia i de color blanquinós al voltant de la lluna.
Arc de Sant Martí Grup d'arcs concèntrics, els colors del qual són el vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta i morat, engendrats per la llum solar sobre una pantalla de gotes d'aigua en l'atmosfera.
Iridescència Colors observats en els núvols, bé siguin barrejats o bé amb aspecte de bandes sensiblement paral·leles als contorns dels núvols.
Espectre de Broken També conegut com a Corona d'Ulloa. Les glòries es formen al difractar-se la llum entorn d'objectes opacs. La llum es concentra en una zona al voltant de l'objecte, zona que està per tant més il·luminada i contrasta fortament amb l'ombra de l'objecte a la qual envolta. Fa l'efecte de ser una aurèola de sant.
Miratge Fenomen que consisteix a veure els objectes llunyans com si es reflectissin en un llac imaginari o bé cap amunt, com si es tingués un mirall damunt.

^