Perquè ens conegueu
millor, aquí us fem uns apunts de la nostra història personal. Sempre es
bo aprendre coses noves dels amics,
no?
Què en sabem
de la Judit ?
Hola!
Em
dic Judit i vaig nèixer ara fa uns quants anys a Sabadell, encara que
sempre he viscut a Cerdanyola. Ja des de petita vaig ser una nena amb
moltes inquietuds i sempre he estat fent activitats extraescolars, tant de
tipus lúdic (esbart,
coral, esplai) com cultural (idiomes, ofimàtica, cursos de tota mena…).
Tinc
la sort de tenir una família meravellosa que sempre m’han ajudat en tot.
La meva mare es diu Conxi i és la dona més bona que he conegut mai! El meu
pare, al qui adoro, es diu Joaquim i tinc dues germanes amb les que tinc
molt bona rel.lació: l’Ester, casada amb el
Jose, i
la Raquel, la meva
debilitat, que surt amb el David, un noi molt apanyat (per algo serà el
nostre padrí de
boda!). També
tinc una fillola: la Laia, que a més és neboda meva, i un fillol: l’Àlex,
el fill mitjà de la meva estimada
amiga Jamila. Tots dos són preciosos, en
això s’assemblen a la seva padrina! ;-) ! A més, ara apart de la família
que ja tenia, en tinc una altra: el
Paco, el Dani, la Belén i la iaia
Teresa.
Vaig
estudiar l’EGB a
l’escola Anunciata de
Cerdanyola, on ara estudien la meva
neboda i els meus cosins i el BUP i el COU al Pinar de Sant Cugat. El
millor que he tret dels meus anys a l’escola són grans amigues com la
Mònica i la Maria.
Després vaig començar Economia, cosa que em va permetre tenir la sort de
conèixer a la Chari, però vaig deixar la carrera a primer, ja que jo
preferia fer coses més pràctiques, com el curs de Secretariat que vaig fer
a Sant Cugat. Després vaig començar a treballar i sempre he anat combinant
feina i estudis. A la feina he anat coneixent a gent molt maca que han
acabat esdevenint grans amics com la Sílvia, la
Susanita,
la Bea, la
Tessa, l’Anna, la Mercedes, la Christa... Als cursos també he conegut
amics genials, com la Lola i les meves nenes ADT (Roser, Esther, Cris,
i Carmeta ).
Un
dels meus hobbies és estudiar idiomes, parlo perfectament català,
castellà, anglès i francès, desgraciadament estic perdent bastant el bon
alemany tenia i definitivament he perdut el rus i l’italià que podia
parlar amb bastanta fluidesa. A la Jamila,
la Jara,
el Robert,
el Carles i
la Txell, els vaig conèixer estudiant diferents cursos d’idiomes.
Després d’haver voltat per moltes empreses, sembla que per fi he trobat el
meu lloc! Ara treballo a la
Boehringer, com a assistant d’un projecte que
de moment ens va força bé. Tinc la sort de tenir molt bona rel.lació amb
els meus jefes, i això fa que aixecar-se tan d’hora al matí no sigui tan
dur!
A la
Boehringer precisament va ser on vaig conèixer a l’home de la meva vida:
el Xavi.
Jo
acostumava (i segueixo fent-ho!) a fer el cafè amb l’Anna i
la Bea, i
algun cop ens havíem trobat a un noi d’IT molt simpàtic i divertit que poc
a poc s’anava guanyant el meu cor... vam començar a sortir l’1 de maig de
2003 i la veritat és que ens hem trobat tan a gust l’un amb l’altre i tot
ha anat tan bé que en 5 mesos ja estàvem vivint junts!El 12 de desembre,
un dia qualsevol, el Xavi em va demanar que em casés amb ell! No hi va
haver res a pensar: tenia tan clar que allò era el que més desitjava a la
vida! Per fi ja tenim data pel gran dia: el 24 d’abril de 2005!
El
Xavi per mi ho representa tot: és la meva parella, el meu millor amic i la
persona amb qui vull compartir la resta de la meva vida. Ja no m’imagino
la vida sense ell!
I de'n Xavi
?
Hola! I jo, evidentment, sóc el Xavi…
Bé,
i què us puc explicar que no sigui secret de sumari? Doncs, per començar,
vaig nèixer a Barcelona a mitjans del 68 (un gran any!). De jovenet vaig
estar apuntat als
Escoltes Sant
Jordi (la versió catalana dels Boy
Scouts). La meva vida escolar va transcórrer sense pena ni glòria, ja que
no era precisament algú a qui li encantés estudiar, i no vaig tenir més
remei que seguir la branca professional, amb l’electrònica, on precisament
vaig descobrir la informàtica...
Feines? Doncs què voleu que us digui? Per sort o per desgràcia, he estat a
menys empreses que dits tinc a la mà, i sempre he fet el mateix
(d’informàtic). A mitjans del 89 va ser quan vaig entrar a
Boehringer,
l’empresa multinacional farmacèutica on he
treballat fins a finals del mes de març del 2005. Ah! Bé, durant un temps
em vaig dedicar a la publicitat, i vaig sortir d’extra en alguna
pel·lícula (us enrecordeu de “Quan es fa fosc”?), i en publicitat ja que
era una època que estava de millor veure, doncs em cuidava el cos anant al
gimnàs...
Mentrestant, m’havia aficionat a un esport que realment em feia vibrar: el
vol amb ultralleugers, uns petits avionets, que amb prou feines et
sustenten a l’aire, però que et donen tota la llibertat de moure’t pel cel
com si d’un ocell es tractés.
Després de viure 24 anys a una gran ciutat, vaig marxar per viure al
camp
i realment... quina diferència! Vaig estar... diguem que “fora de
circulació” durant gairebé 10 anys, dedicant-me al meu jardí,
a fer webs, als meus
animals i fins i tot,
a la política!
Després d’una profunda transformació personal, que no em va costar poc,
vaig deixar la vida que portava (força acomodada), i vaig anar a viure a
Sabadell, compartint pis. I realment, amb 35 anys, sense gaudir de la teva
intimitat, no és gens agradable..
Llavors va ser quan vaig conèixer a la Judit, una noieta morena, amb ulls
color caoba, i un somriure impressionant que em va captivar en poc temps,
ja que ens vèiem a l’hora del cafè a l’empresa. No m’ho vaig pensar dues
vegades, i un cop trobat un pis per compartir a
Cerdanyola, vaig canviar
desseguida que vaig poder, per estar més aprop de la meva estimada.
Finalment, vam trobar un pis de lloguer per nosaltres dos, a l’espera de
què ens donin el pis que ens hem comprat a la mateixa
Cerdanyola.
Vaig
provar sort muntant la meva pròpia empresa
,
on desenvolupava la tasca d'assessor tecnològic personal per a
professionals lliberals (metges, advocats, arquitectes..), amb
el nom de
ON Serveis Tecnològics
Ara estic treballant
a una prestigiosa cadena d'òptiques. Soc el coordinador del Servei de HelpDesk a botigues.
Doncs bé, i al final, aquí em veieu, amb la persona que més estimo en
aquest món, i amb moltes ganes de viure i disfrutar la resta de la meva
vida amb ella.
